Avui volem donar les gràcies a l’Alexandra; segur que no ha estat fàcil compartir tot això. No pararem fins que l’Ajuntament de Badalona ens confirmi que tindrem figures de suport al casal d’estiu!
«En el meu cas, com a mare, ja veia que quelcom no anava bé en el desenvolupament del meu fill. Semblava començar tot més tard i veia que no m’aconseguia fer entendre. A l’escola bressol ja el van observar més atentament i es va veure que necessitàvem suport. Des del CDIAP s’està fent un treball meravellós amb ell. Pero ja l’estiu passat va tenir un retrocés fort els mesos de vacances.
L’adaptació a l’escola no ha sigut fàcil tampoc. Fins al febrer no hem aconseguit que s’incorporés totalment a l’horari escolar. El canvi del meu fill ha sigut espectacular a l’escola. Jo m’enfonsava pensant que mai el sentiria dir-me «mama» i al gener va dir la seva primera frase de tres paraules! Es un campió!
Jo porto endavant els meus fills en solitari. Em divideixo entre la meva filla adolescent, que té un problema greu de salut, i el meu fill, que necessita un 200% d’atenció. Com a mare em sento culpable i desbordada per no arribar a tot. Per això agraeixo tant tot el suport que es fa des del CDIAP, l’escola i tota la meva família.
No vull que la feina de tot l’any es tiri ara per terra. Això sense considerar que jo he de treballar tot l’estiu (he aconseguit només una setmana d’agost) i el pare no se’n pot fer càrrec.
Hi havia el compromís ferm que el casal d’estiu tindria vetlladors/es. I què fem ara? Deixem la feina per estar a casa? Deixem que tota la feinada feta per ajudar els nostres fills derivi en un endarreriment?Amb els nostres fills cada dia compta i els petits avanços es celebren com autèntiques victòries.
No els doneu l’esquena. No podeu fer-ho. No deixarem que ho feu.»
Alexandra
