Us deixem el testimoni de la Meritxell i en Jaume, els pares d’un nen d’I3, perquè conegueu el seu cas.
«El meu marit i jo sempre diem que ser pares d’un nen autista és el més semblant a viure en una muntanya russa. Celebrem els petits avenços com a grans triomfs perquè el Roger és un lluitador nat, i amb l’ajuda de casa, de la llar d’infants, ara de l’escola, del CDIAP i de les teràpies privades estem aconseguint coses que ens semblaven impossibles dos anys enrere. Les males notícies, però, se’ns claven com estaques. La darrera ha estat saber que l’Ajuntament de Badalona reculava en el seu compromís d’oferir vetlladores per al Casal d’estiu de la NOSTRA escola: l’Escola Progrés de Badalona.
El Roger està cursant I3 amb tots els suports que requereix el seu diagnòstic i estem encantats amb tots els professionals que treballen amb i per ell. S’ha adaptat molt bé a l’escola, interactua cada vegada més amb els companys, hi va content, ha fet molts avenços i és molt estimat pels seus companys i companyes. Per què no pot gaudir amb ells al Casal? No m’entra al cap que l’Ajuntament ara digui que no disposa dels recursos econòmics necessaris per les vetlladores quan fa tres mesos va dir el contrari. Sra. Llauradó, les promeses estan per complir-les. No hi ha infants de primera i de segona. El meu fill té els mateixos drets que la resta de nens i nenes i té tot el dret a assistir al casal de la SEVA escola amb els SEUS companys i amb els suports que calguin.
Només demanem RESPECTE, EMPATIA, COMPRENSIÓ i INCLUSIÓ REAL tant a l’escola com en el lleure. Esperem que tingueu en compte la nostra petició i que aquest fet no es repeteixi en anys posteriors perquè, com a pares, ens fa mal i ens esgota haver d’estar lluitant contínuament pels drets del nostre fill.»
